Cançó de l'amor que passa

Music by Eduardo Toldrá

Words by Tomás Garcés

 

A l'ombra d'un taronger tres minyonetes cantaven.

L'una té la trena d'or, l'altra és bruna i solellada,

la més xica duu la llum del estels a la mirada.

Amor passava de llarg, amor, rialles i ferssa d'ales.

La primavera ha arribat i el cel és color de plata.

Els crits dels ocells són curts i espessos com la pinassa.

 

La veu de les noies és ondulant com una flama.

Amor passava de llarg, amor, rialles i fressa d'ales.

Si un sospir sembla l'oreig, el cant fa remor d'onada

i l'aire és més fresc i fi que l'arena de la platja.

Rera el taronger hi ha el mar i el cant fa remor d'onada.

Amor passava de llarg, amor rialles i fressa d'ales.

 

Les donzelles van cantant amb una veu prima i clara.

La riera s'ha aturat per escoltar la tonada.

Les noies criden l'amor mentre la tarda s'escapa.

Amor passava de llarg, amor, rialles i fressa d'ales.

La trena, el llavi, l'esguard, s'encenen sota les branques.

Primavera va dictant la música i les paraules.

 

A l'ombra d'un taronger tres muinonetes cantaven.

Amor, no passis de llarg, amor, posa un bes a cada galta.

The Complete Conchita Supervia, Vol. 1
Odeon 1927-1928