El saltiró de la cardina

Music: Vicenç Bou

Words: José Maria Francès

 

Pageseta moreneta,

vull cantar-te una cançó;

vull dir-te d'una vegada

que també t'estimo jo.

Com es mimen i s'estimen

per les branques els ocells,

per què no hem d'amanyagar-nos

tu i jo com fan ells?

No sents com refila la cardina

que en el niu s'enyora tota sola?

El company volgut de ploma fina

ha alçat el vol

de cara al sol

i no ha tornat

i a cercar-lo ella ha volat.

Ja de retorn el gai ocell

refila entre les fulles,

fent saltirons va la femella

amb ell, l'ocell.

La- la- la.

Per que has trigat així?

Que manca al niu

del nostre amor, l'encís?

I ell respon: Ocella, petita i bella,

seguim a saltirons

de nostres il·lusions l'estrella.

I tot saltironant per la verdor

canta l'amor: la- la- la.

Veig, pageseta que et tornes roja,

tos ulls em diuen ben clar que sí,

com l'ocella a son ocell

tu m'estimaràs a mi.

Dels teus llavis un petó voldria jo,

tu m'has pres amb tos ulls negres el meu cor.

Ets ma vida, ets ma joia i mon tresor.

Com el cant de la cardina nostre cant

serà dolç, serà amorós i triomfant

The Complete Conchita Supervia, Vol. 1
Odeon 1927-1928